The main objective of this article is to identify and compare the main historical frames used by Catalan secessionism during the Catalan independence political and civic rebellion that happened in October 2017. Some authors have analyzed the Catalan pro-independence demands. However, this is one of the first researches to focus its attention on how political discourses have been created and how these political discourses legitimized the degree of rebellion that Catalonia underwent. The article that follows uses discourse analysis with the tools of second-level agenda-setting and cognitive linguistics in order to classify and compare quantitatively and qualitatively all the messages posted on Twitter (16.201) by major pro-independence organizations and leaders in 2017. Drawing from the historiographical analysis, we propose to name the frames as follows: “administration,” “fight against injustice,” and “sovereignty,” and codify them from 1 to 3, in a classification that we define as “degree of political rupture.” From this comparison several conclusions are drawn. The first conclusion is that the three frames actually match the strategies and thoughts of organizations and leaders in 2017 and allow us to make graphic representations of the discourse analysis. Another conclusion is that most actors de-escalated their degree of political rupture from October 2017, once they became aware of the actions of the Spanish police and the legal prosecution against them.
AlcoberroA. (2015). 100 episodis clau de la història de Catalunya. Cossetània.
4.
AlsinaA. (2020). Administració, lluita i sobirania: Anàlisi de la comunicació de l'independentisme català durant 2017. Doctoral dissertation, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
5.
AlsinaA. (2021). Per què la independència va fracaçar i per què encara és possible. Barcelona.
6.
AlsinaA. (2022). Administració, sobirania i lluita contra la injustícia: identificació de marcs en l’anàlisi de discurs de l’independentisme modern. Comunicació, 39(1), May.
7.
Ardèvol-AbreuA. (2015). Framing o teoría del encuadre en comunicación. Orígenes, desarrollo y panorama actual en España. Revista Latina de Comunicación Social, 70(4), 423–450. https://doi.org/10.4185/RLCS-2015-1053
8.
BalcellsA. (1992). Història del nacionalisme català. Dels orígens al nostre temps. Generalitat de Catalunya.
9.
BenetJ (2005). Lluis companys, presidente de Cataluña, fusilado. Ediciones Península.
10.
BlascoJ. C.BulloughR.CallejaL. A. C.Blanco-SiegerB. M.ChiangC. M.PittaroE. (2008). Algunos aspectos lingüísticos de los debates electorales Zapatero-Rajoy 2008. Estudios sobre el mensaje periodístico, 14(2008), 79–98. https://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/ESMP0808110079A
11.
CastellóE.CapdevilaA. (2013). Defining pragmatic and symbolic frames: Newspapers about the independence during the scottish and Catalan elections. Estudios sobre el mensaje periodístico, 19(2), 979–999.
12.
ColominesA. (2003). La Catalunya rebel. El procés a Francesc Macià. Sant Cugat: Símbol.
13.
de EspañaC (1919). Diario de Sesiones del Congreso (Vol 128, pp. 5205).
14.
DonsbachW. (1995). Contenidos, utilización y efectos de la comunicación política. In Muñoz-AlonsoA.RospirI.DirsJ. I. (Eds.), Comunicación política (pp. 41–67). Madrid: Universitas.
FerretA. (1976). Compendi d’història de Catalunya. Editorial Claret.
17.
Figueres-ArtiguesJ.M. (2015). Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme. Barcelona Base.
18.
FontanaJ. (2014). La formació d’una identitat, una història de Catalunya. Barcelona.
19.
GoffmanE. (1974). Frame analysis: An essay on the organization of experience. Harvard University Press.
20.
IgartuaJ. J.MuñizZC.ChengL. (2005). La inmigración en la prensa española. Aportaciones empíricas y metodológicas desde la teoría del encuadre noticiosoMigraciones, 17(2005), 143–181.
21.
LagunillaM. F. (1999). La lengua en la comunicación política II: La palabra del poder. Arco/Libros.
22.
LakoffG. (2004). Don’t think of an elephant!. Chelsea Green Publishing.
23.
LakoffG. (2009). The political mind: A cognitive scientist’s guide to your brain and its politics. Penguin.
24.
McCombsM.LlamasJ. P.Lopez-EscobarE.ReyF. (1997). Candidate's images in Spanish elections: second-level agenda-setting effects. Journalism & Mass Communication Quarterly, 74(4), 703–717. https://doi.org/10.1177/107769909707400404
25.
McCombsM. E.ShawD. L. (1972). The agenda-setting function of mass media. Public Opinion Quarterly, 36(2), 176. https://doi.org/10.1086/267990
26.
MicovicM. (2014). La comunicación y el discurso políticos en España y Serbia. Análisis comparativo de las estrategias argumentativas utilizadas en los debates electorales televisivos. (Doctoral dissertation). Departament de Filologia Histpanica, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona.
27.
MolasI. (2001). Les arrels teòriques de les esquerres catalanes (p. 62). Edicions.
28.
Montagut CalvoM. (2012). L'agenda temàtica i la construcció de marcs interpretatius a la ràdio. El cas de la sentència de l'Estatut de Catalunya. Universitat Rovira i Virgili.
29.
NoakesJ. A.WilkinsK. G. (2002) Shifting frames of the Palestinian movement in US news. Media Culture & Society, 24(5), 649–671. https://doi.org/10.1177/016344370202400506
30.
NoguéJ.De San EugenioJ. (2020). Citizen mobilization and the ‘Right to Decide’ movement in Catalonia (2010-2014). In KristensenN. (Ed.), Political Identity and Democratic Citizenship in Turbulent Times. IGI Global.
31.
OrdeixE.GinestaX. (2014). Political engagement principles as the basis for new regional self-determination processes in Europe: The case of Catalonia. American Behavioral Scientist, 58(7), 928–940. https://doi.org/10.1177/0002764213506214
32.
PujanteD.Morales-LópezE. (2008). A political action against popular opinion: Aznar’s final speech before the Spanish parliament justifying the war in Iraq. Journal of Language and Politics, 7(1), 71–98. https://doi.org/10.1075/jlp.7.1.04puj
33.
RequejoF.SanjaumeM. (2015). Recognition and political accommodation: From regionalism to secessionism – The Catalan Case. In GrégoireJ.-F.JewkesM. (Eds.), Recognition and redistribution in multinational federations (pp. 107–132). Leuven University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt14jxt66.9
34.
Rovira i VirgiliA. (1936). Resum d’història del catalanisme. Editorial Barcino.
35.
RubiraltaF. (2004). Una historia de l’independentisme polític català. Barcelona.
36.
SemetkoH. A.ValkenburgP. M. V. (2000). Framing European politics: A content analysis of press and television news. Journal of Communication, 50(2), 93–109. https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.2000.tb02843.x
37.
SobrequésJ.MoralesM. (2008). La Generalitat a l’exili. Ara Llibres.
38.
TermesJ. (2000) Història del catalanisme fins el 1923 (Vol 10). Pòrtic.
